20 de febrer 2008

Petits, petitons


Em sento intrigat per aquests éssers immensos sortits de la nostra imaginació: parlo de tota la colla d'éssers i personatges menuts a qui els passen grans coses.
Parlo d'en Patufet i d'El Més Petit de Tots, però també d'en Cap d'All i d'en Cap de Fajol i de tots els germans petits de les rondalles i, evidentment, de totes les germanes petites. Però també dels follets, d'en Gulliver al país dels gegants i dels homes del país menut, però també dels barrufets i d'en Pulgarcito i d'en Garbancito de la Mancha. I del David que s'ha d'enfrontar a Goliat. I del sastre valent. També dels Hobbits...

Quina necessitat atroç tenim els humans que volem identificar-nos amb aquests personatges?