Escolto en Savall, el savi Savall, i sento alguna cosa semblant a: "dennos licencia señores [...] al uso de nuestra tierra". La part que he suprimit és que no l'entenc.
Busco per internet i veig que les coses no van per on m'imaginava... L'ús és sinònim de costum...
Dennos lecencia señores
dennos lecencia señores
supuesto ques noche buena
para cantar y bailar
al uso de nuestra tierra
Quillalla, quillalla
quillalla, quillalla.
Però avui, cal que diguem ben fort: "Nos tomamos licencia, señores, al uso de nuestra tierra". Si cal en la seva llengua i, si cal, amb música d'en Savall -que potser amansirà les feres.
Ja no ens cal estatut. Els explicarem que l'única autonomia que ens cal és la de Portugal.
Entretant, si voleu, per poder-ho dir amb la ment serena i reposada, us passo l'enllaç de l'Edith Ramos Guerra, una soprano que, com nosaltres, també lluita per la supervivència de la seva cultura: la quètxua.
Busco per internet i veig que les coses no van per on m'imaginava... L'ús és sinònim de costum...
Dennos lecencia señores
dennos lecencia señores
supuesto ques noche buena
para cantar y bailar
al uso de nuestra tierra
Quillalla, quillalla
quillalla, quillalla.
Però avui, cal que diguem ben fort: "Nos tomamos licencia, señores, al uso de nuestra tierra". Si cal en la seva llengua i, si cal, amb música d'en Savall -que potser amansirà les feres.
Ja no ens cal estatut. Els explicarem que l'única autonomia que ens cal és la de Portugal.
Entretant, si voleu, per poder-ho dir amb la ment serena i reposada, us passo l'enllaç de l'Edith Ramos Guerra, una soprano que, com nosaltres, també lluita per la supervivència de la seva cultura: la quètxua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada