Els que en saben

86 anys, seu a una butaca on s'adorm sovint, quan està desperta no para. Tot és tragí.
I té una altra virtut. Explica contes com ningú. Encara m'embadaleix.
Fins i tot aconsegueix que els petits indis deixin l'arc tranquil una estoneta.
Qui no ha sentit un conte de l'àvia Guardiola, qui no ha sentit una cançó cantada per ella, qui no ha tastat un dels seus plats o qui no ha begut una de les seves infusions fetilleres, no podrà gaudir dels plaers més senzills de la vida.

DENNOS LECENCIA SENORES

Escolto en Savall, el savi Savall, i sento alguna cosa semblant a: "dennos licencia señores [...] al uso de nuestra tierra". La part que he suprimit és que no l'entenc.

Busco per internet i veig que les coses no van per on m'imaginava... L'ús és sinònim de costum...



Dennos lecencia señores
dennos lecencia señores
supuesto ques noche buena
para cantar y bailar
al uso de nuestra tierra
Quillalla, quillalla
quillalla, quillalla.



Però avui, cal que diguem ben fort: "Nos tomamos licencia, señores, al uso de nuestra tierra". Si cal en la seva llengua i, si cal, amb música d'en Savall -que potser amansirà les feres.

Ja no ens cal estatut. Els explicarem que l'única autonomia que ens cal és la de Portugal.

Entretant, si voleu, per poder-ho dir amb la ment serena i reposada, us passo l'enllaç de l'Edith Ramos Guerra, una soprano que, com nosaltres, també lluita per la supervivència de la seva cultura: la quètxua.

República Virtual

Benvolguts amics,

Des de casa, tard de la nit, després de molt pensar-hi, proclamo la república independent i virtual catalana.
Animo a tota la ciutadania catalana a adherir-se a aquesta proclama. Convé doncs, que tots els ciutadans i ciutadanes dels Països Catalans (i d'arreu del món), ens anem organitzant virtualment per a teixir fins al darrer detall la nostra república.

Ciutadans del món, acaba de néixer un nou estat virtual: la república federal catalana virtual!

Visca la república!

Patim!!! La primera tabulació!!!

Tot just m'hi estic començant a posar. Aquí teniu el meu primer treball de banjo: la melodia de la cançó d'en Patufet amb la tabulació corresponent a un banjo de 5 cordes.

Disfruteu-la amb salut!

Petits, petitons

Em sento intrigat per aquests éssers immensos sortits de la nostra imaginació: parlo de tota la colla d'éssers i personatges menuts a qui els passen grans coses.
Parlo d'en Patufet i d'El Més Petit de Tots, però també d'en Cap d'All i d'en Cap de Fajol i de tots els germans petits de les rondalles i, evidentment, de totes les germanes petites. Però també dels follets, d'en Gulliver al país dels gegants i dels homes del país menut, però també dels barrufets i d'en Pulgarcito i d'en Garbancito de la Mancha. I del David que s'ha d'enfrontar a Goliat. I del sastre valent. També dels Hobbits...

Quina necessitat atroç tenim els humans que volem identificar-nos amb aquests personatges?